Doncs si, tal com diu el Ferran escrivim poc, però és que...
El Martí és ja totalment conscient i va assimilant on és i que ha passat; tot i que això li comporta moments de ràbia i d'angoixa també li serveix per començar a assumir la feina que ha de fer per tal d’aconseguir el que més desitja: sortir d'aquest malson i tornar a la vida normal.
El Martí és ja totalment conscient i va assimilant on és i que ha passat; tot i que això li comporta moments de ràbia i d'angoixa també li serveix per començar a assumir la feina que ha de fer per tal d’aconseguir el que més desitja: sortir d'aquest malson i tornar a la vida normal.
Per sort ha trobat aquests dos mitjans d'expressió que li alleugeren la fustració que sentia: escriure i parlar.
Lo de parlar ho fa amb aire, encara no van del tot les cordes però és suficient per missatges curts i lo d'escriure és increïble: escriu molt bé, amb total coherència i bona ortografia (salvant una mica de llenguatge messenger, es clar)
Tot i el mal moment que això representa el Martí bromista i divertit va sortint de tant en tant i ens fa riure força; té també a totes les infermeres a la butxaca, està força carinyòs.
Pel que fa als seus progressos sembla que van bé; avui, a petició de la fisio ha mogut lleugerament un parell de dits de la mà esquerra i una mica el bras; ha estat la primera vegada i AIXÒ ÉS MOLT IMPORTANT!
Total: MARTÍ tots t'estimem i volem que et recuperis tant aviat com sigui possible
UN PETONÀS
Entrades
3 comentaris:
Endevant Martí!!
si, si, pero i el caldo que??
Acabo de descobrir aquesta pàgina, me la va dir la Violeta. Un petó molt fort per al Martí i per a tu, Josep. No he aconseguit que cap dels alumnes es cregui que sóc tu però les classes segueixen endavant.
ANNA
Publica un comentari a l'entrada